Una estona de cel

Després d’una jornada plujosa i plena de lliçons que ens serveixen per aprendre un altre idioma, toca tornar a casa… No tindria sentit fer aquesta entrada en cap llengua més que no sigui en català, així que aquells que no m'entenen espero que no m'ho tinguin en compte.

Al carrer 23, creuant amb la 3a avinguda podeu trobar un petit edifici que destaca sobre els altres. No per la seva bellesa ni per les seves dimensions, sino per tot el contrari. En aquesta ciutat la magnitut no impressiona. Al mig d'edificis majuestuosos, de més de 30 plantes i de façanes netes s'amaga, tímidament, una escola de Taekwondo. Respecte i disciplina. Pujant les escales hi ha una col·lecció de sabates dels seus alumnes i, si pugem una mica més, curiosament i trobem una casa. Sovint les mares que esperen a que surti el seu fill es sorprenen en veure que nosaltres encara pujem algun escaló més. Sí, allà és on vivim. Obrint la porta ens trobem amb un gran menjador ple de miralls i varies portes, una d'elles dóna a l'habitacio on hem passat aquests mesos.

Al entrar prenem una decisió, avui tindrem una estona de cel. Baixem les escales ràpidament (intentant no emportar-nos per davant cap sabata), anem a comprar i per un moment ens sentim com si en comptes de al "Joe's trade market" fóssim a Can Madí. Tomàquets de sucar, una barra, pernil, llonganissa, llom, formatge, oli d'oliva i una mica de vi. Tornem contentes i preparem la vetllada. Quimi Portem i Els Pets ens acompanyen durant aquesta estona que ens sentim com a casa. I per uns breus moments una estona de cel, ja no importa el demés una estona de cel. L’Atlàntic no sembla ser un obstacle.

Parlem de la familia, d'en Laits, de les aventures de l'Elena, de la Júlia i en Quimet, de l'Eli, d'en Castelló, de la gent del pub, del puig, del nen de la Belén, de la cuca Feliua, de la feina de la Rama, de l’Eva de patinatge, d'en Jordi Clara, de l'Assumpció Llobet, de les teresines, de “la boda del año”, de l'Arnau i la Rosamary, de l'Estel Ciurana, de Can Llirinós, d’en Montagut i l’Eleina de Ridaura, d'anar un dia a mercat, d'en Josep, de la Lolita, del perdiguer, de la guitarra de l'Agustí, de les gràcies d'en Russi, de la felicitat d’en Jordi Plà,  de Dones d’Arreu, de la crescuda que ha fet la Paula, del glamour la Núria Aluart, d’en Pol, d’en Viñas que és a Madrid, del butlletí, dels amics de la universitat, de la Costa Brava, de Malibú, del Món apart, dels Jovenet, de Can Cassoles, de Llagostera Ràdio, del campanar, d'en Barraman, del carril bici, de l'estació, d’en Grau, d'en Quim del pavelló, del fill de l'alcalde, de l’equip de patinatge, del casal d'art, del casal d'estiu, del xicalicà, dels desmais, del parc de la torre, de les reunions de la fundació Simon de la Simona, de la Montse Masdevall, del mossèn Enric, de les bogeries de la Júlia Turon i la conversa cada cop es torna més animada. L'estona és llarga pero se'ns fa curta, quan ens n'adonem s'ha acabat el pernil. Però aquest temps robat fa tirar endavant fins poder arribar al proper dimarts. I per uns breus moments una estona de cel ja no importa el de més, una estona de cel.

Lara.

Alba.